Miquel el Cordonero

.

Falten dos dies per a les Festes i Miquel té tan fort disgust

que no ix per les nits a vore entrar filaes: tan que li agrada

aixó, pensar que ell va dir la següent frase: ” l’alcoià que

no viu les nits de les entraetes és perd lo millor de la seua vida”.

Resulta que Miquel és sense feina des de fa sis o set mesos, al

tancar-li la fàbrica; aleshores va començar a reduir despeses: el

fútbol, la caça, la cerveza pel migdia i eixir a la Festa. Totes les coses

que ha suprimit no li ha significat gran sacrafici o penna, a excepció de

deixar de vestir-se de moro; quan forçosament va prendre tal decisió,

llavors eren lluny les festes de moros i cristians i la veritat no ho va agafar

fort, però ara damunt ja d’elles és distint.

La situació econòmica de la casa la salven la seva dona i el fill

que treballen, però Miquel no té humor per a res que signifique gaudir.

Ara en vespres de Festes tot és pegar-li voltes a la qüestió, però tot açò

en una lluita interior, no vol esmentar res, és comporta per a la família i

altres com estrany a la festa. Ahir precisament la dona li va dir a Miquel:

—Per fi no ixes a la la Festa.

– Com tinc que eixir, si estic de paro! – Contesta tot enfadat.

— ¿Et sap mal que t’ho ho diga?

-Puix si…

-No se perquè el poses aixina, després de tot no ixes perquè no

vols: el traje el tens, total pagar la creuà.

— Per a eixir a la Festa es necesita alegria, cosa que no m’acompanya

Miquel es de la filà Cordoneros, un fester de fa mols anys; filá

que va començar a freqüentar quan era fadri en companyia dels amics.

Ser fester per a ell no significa precisament la cosa de diversió en el

sentit de la paraula, el fester sap que quan ja és porten anys de vestir-se

s’aplega a un estat de fons social, és a dir, hi han unes significancies que

són per damunt de la pura diversió personal i substancien el manteniment

viu d’una tradició per a tots. Miquel encara que enguany no ha creuat ell

no ha perdut contacte amb la filá, però aquests últims dies no s’acosta

per allí, evita l’ambient de festa.

Aquesta circunstancia de no vestir-se de moro per primera volta

des de que va començar, representa per a Miquel apart d’una experiència

nova, el descobriment d’un gran disgust que no contava. – Estic de

paro, estic de paro i no tinc humor d’exir — . Es repetía.

I ve la nit de l’Olla, meravellosa nit, sols la pot emular en alegría

la nit de Nadal. Però Miquel se sent un desheretat d’eixa nit, encara que

també ix a mesclar-se entre I’ambient, perqué la seva dona ho vol.

Se’ns presenta aquesta nit de l’Olla en temps insegur, guspireja

i fa una mica de frescor, però I’ambient de gent es extraordinari, a la

plaça no cap ni una agulla. Molt alegre i sensorial resulta la nit de l’Olla,

però tabé te la seua part nostálgica, em refereix a eixos sers volguts i

entusiastes de la festa que l’any passat eren entre nosaltres i ara són a

l’ombra dels xiprers, Miquel se sent més animat, influit per la gent, inclús

s’oblida de la seua situació. Sembla que el temps s’empitjora, puix van

caient gotes, aquestes gotes abrilenques que tenen ja tradició, formant

ja part del capítol alcoià. I la gent pensa en demà a la Diana.

La filà de Miquel passa per davant d’ell, baixa nombrosa i amb

molta expectació pel carrer de Sant Nicolau. -Vine ací, Miquel— li diuen

els de la filà al vore-lo. I la veritat és que Miquel no ho pensa molt i allà

va, imbuit també per la dona.

El rellotge del campanar amb no moltes ganes toca ja la una de la

nit, es l’hora indicada que posa fi a les entraetes, igualment s’apaguen les

llums: ¡Venturós aquell que tots els anys puga ésser present aquí! | Miquel

i la dona es retiren a casa, com la resta de la gent. Demà hi ha que matinar

per a vore arrancar la Diana.

A Miquel li s’acosta una persona coneguda per a dir-li:

– T’ha buscat i ara el veig… Quan passen festes vine a la meua

fàbrica que tens faena..

La conversa no es va fer més llarga perqué aquell portava pressa.

Ja es pot imaginar hom l’alegria de Miquel; no saltava perquè no

era pròpia de la seva edat. Però aquest conte no s’acaba així, puix Miquel

encara se’n va a la filá per a vore de poder eixir a la Diana; l’acte que més

li agrada.

Deja un comentario